JOSEP PLA: Contraban i altres narracions

1. Treball de lèxic de les pàgines assignades

Per confegir un recull de lèxic que ajudi a comprendre millor aquestes narracions, cada alumne/a haurà de treballar, si més no, les deu paraules que ofereixin més dificultat de comprensió del fragment assignat (mots poc coneguts, antiquats, dialectals...).

Estructura de les fitxes de treball

La fitxa de cada vocable s'escriurà, d'acord amb la pauta següent, a la taula del document de Microsoft Word anomenada bd_lexic_contraban.rtf:
  • entrada, en negreta i minúscula (tal i com apareix al diccionari; per exemple: la forma verbal mudaria s'entraria com el vocable "mudar");
  • categoria gramatical, abreujada en cursiva (A, Av, Conj, N, Prep, Vint, Vpre, Vtr);
  • observacions lèxiques, si s'escau, (abreujades) en cursiva:
    • arc (arcaisme), cast (castellanisme), col (forma col•loquial), dial (forma dialectal)...    
    • loc (locució), ff (frase feta);
  • definició breu, en rodó, del mot (en l'accepció o sentit amb què s'utilitza en el text);  
  • context significatiu on apareix el mot, en cursiva (subratllant, a més, la paraula en qüestió): el context ha de permetre que es vegi el sentit amb què s'usa la paraula;
  • pàgina en què apareix; 
  • sigles identificadores de l'alumne/a (per exemple: Josep Garcia: JG).

Exemple:

Entrada Cat Obs Significat Context Pg Alum
mudar Vtr
Sofrir un canvi. Mentre que si la sabéssim estimar, potser mudaria. 46 JG
mentida N
Asserció feta cientment contra la veritat. Mentida! No ens respectes. 46 JG
obediència N
Acció d’obeir, qualitat d’obedient. L’amor als pares és obediència, si no... 46 JG


La taula on s'ha d'escriure

  • Baixeu el fitxer Microsoft Word bd_lexic_contraban, que conté la taula on heu d'escriure el treball de lèxic, des d'aquí mateix o bé de la pàgina del Departament de Català d'aquesta web (www.iesolorda.org), on apareix sota el títol "Graella per al lèxic de Contraban".
  • Canvieu el títol del fitxer (bd_lexic_contraban) pel vostre propi nom.

Aquest fitxer Word, que pot ser usat per diverses persones, ja que la taula es pot anar allargant, no té l'extensió .doc (bd_lexic_contraban.doc), sinó .rtf (bd_lexic_contraban.rtf), perquè aquest format és més segur enfront de determinats virus.

Al mateix disquet hi pot haver més d'un fitxer, sempre que tinguin noms diferents i que vigileu el contagi de virus (més d'un ja hi ha perdut la feina en cursos anteriors).

Com treballar

  • Llegiu amb atenció les pàgines assignades.
  • Marqueu les paraules de major dificultat lèxica i trieu la desena que comentareu.
  • Busqueu-ne el significat en un bon diccionari i anoteu curosament el sentit amb què s'usa.
Feu servir un bon diccionari, com el DIEC (Diccionari de l'IEC), el Diccionari de la llengua catalana de la Gran Enciclopèdia o el DGLC (Diccionari general de la llengua catalana de P. Fabra). Si no hi apareix el vocable o no hi apareix amb el sentit que té al text, cal que recorregueu al Diccionari Català-Valencià-Balear d'A.M. Alcover i de F. de B. Moll.
  • Escriviu, meticulosament, a la graella la vostra feina sense cap falta.
  • Passeu-hi el corrector.
El vostre treball ha de poder transferir-se sense retocs a la gran base de dades sobre el lèxic de Contraban.

Data i forma de lliurament

Caldrà lliurar al professor abans del 8 d'octubre:
  • una fotocòpia del fragment treballat amb les paraules comentades subratllades
  • una impressió del treball lèxic (òbviament, en paper) i 
  • el disquet on es troba, etiquetat de forma adient.  


El fragment assignat

Les pàgines s'han distribuït d'acord amb l'edició de la col·lecció MOLC, Butxaca d'Edicions 62.
.
Alumnes 2n D Batx Pàgs. Alumnes 2n D Batx Pàgs.
Andreu Ropero, Alejandro 115-117 Alacón Quesada, Virginia 156-157
Baño Omedes, Laia 118-119 De Ossó Donoso, Roser 158-159
Bueno Contreras, Rodrigo 120-121 Del Sante Luján, Cintia 160-161
Capdet March, Aina 122-123 Fuentes Castellanos, Iris 162-163
Carrasco Sánchez, David 124-125 García Hoyos, Irene 164-165
Cobo Asensio, Marina 126-127 García Sanz, Álex 166-167
Fernández Ruiz, Soraya 128-129 Garzón Martínez, Gisela 168-169
Gutiérrez Benito, Daniel 130-131 López Bautista, Beatriz 170-171
Ibáñez Navarro, Belén 132-133 Malaret Grande, Núria 172-173
Jiménez García, Iván 134-135 Martínez Rollán, Mónica 174-175
Martín Val, Javier 136-137 Moreno Fernández, Carmen 176-177
Montfort Martínez, Ruth 138-139 Prieto González, Noelia 178-179
Nogales Nieto, César 140-141 Quílez Fernández, Verónica 180-181
Ortega Blázquez, Benito 142-143 Ranchal Ollé, Marta 182-183
Pérez Guijarro, Jorge 144-145 Rebollo Cuscoll, Alba 184-185
Pito Suárez, Diego Fern. 146-147 Rodríguez Cadenas, Mireia 186-189
Rius Diggs, Sergi 148-149 Rodríguez Llamas, Sonia 54-55
Ronquillo Girona, Ramon 150-151 Sánchez Marcos, Úrsula 56-57
Ruiz Salvador, Javier 152-153 Torrequebrada C, Silvia 58-59
Santamaría López, Eva 154-155
60-61

62-63
64-65


2. Treball d'estudi i comentari del tema assignat

Objectius del treball

  • Fer una lectura atenta, comprensiva i reflexionada del text (evitar la lectura mecànica d'anar tirant milles a tot drap).
  • Descobrir, a partir de petits aprofundiments, el valor humà i literari de l'obra.
  • Iniciar-se en la visió del retaule del microcosmos català que va esculpint, mot a mot, el narrador i periodista Josep Pla.
  • Adonar-se del tractament que dóna al text, ja que l'art és forma, descobrint aspectes com l'estructuració de les diverses unitats, en funció del gènere triat, o la utilització de la llengua (precisió lèxica, enumeracions, acumulació de complements...).
  • Aplicar els conceptes literaris bàsics a la valoració d'uns textos que caldrà haver llegit bé, haver comprès plenament i analitzar a fons (estructura, recursos...).
  • Descobrir les pròpies intuïcions sobre el text, concretar-les, justificar-les, ordenar-les, travar-les entre elles i, finalment, formular-les per escrit de forma clara i coherent.

Estructura del treball

Els treballs demanats poden classificar-se, a grans trets, en dos blocs:

Comentari d'un text: el treball se centra bàsicament a comentar un fragment de text.
Estudi d'un aspecte de l'obra: la feina rau a extreure un conjunt d'informacions escampades al llarg del text, analitzar-les, interpretar-les i formular una visió de conjunt d'algun aspecte rellevant.
Comentari d'un text

Heu de tenir en compte els aspectes següents tant en la confecció del treball com en la seva redacció posterior:

  • Context extern: informacions de caire històric, geogràfic, social... necessàries per a poder entendre a fons el text.
  • Context intern: informacions del conjunt del conte que heu de tenir present per entendre el fragment que en comenteu.
  • Assumpte: sintagma nominal que expressa de què tracta el text.
  • Tema: oració que formula escuetament i clara la idea central del fragment.
  • Resum: exposició breu, amb paraules pròpies, del que narra, descriu o explica el fragment.
  • Estructura del text: parts de què es compon el fragment (amb l'ajuda dels subtítols que hi hàgiu posat) i com es traven entre elles (introducció, cos, conclusió; successió de seqüències narratives, descriptives...).
  • Recursos literaris
    • veu narrativa, punt de vista, trama, el•lipsis ...; 
    • combinació d'elements narratius, descriptius i valoratius entre ells; 
    • desenvolupament de la línia central de la narració i inserció de digressions...
  • Recursos expressius
    • recursos retòrics com la comparació, la metàfora, la hipèrbole, la personificació; o l'enumeració, la gradació... 
    • recursos lingüístics com la precisió i riquesa lèxiques; l'adjectivació...; el registre...
  • Observacions personals
  • Conclusió i valoració: resum del més important que hàgiu exposat i valoració de l'assoliment dels objectius, suposadament, proposats per Pla.

Estudi d'un aspecte de l'obra
  • Context pertinent: informacions prèvies necessàries per a la correcta comprensió del(s) fragment(s) treballat(s):
    • context intern, provinent de la pròpia narració, i
    • context extern, previ al text, com el marc social i històric de l'època o el marc geogràfic.
  • Examen i suposició inicials: establiment provisional de les línies mestres del text.
  • Hipòtesi inicial: formulació d'una suposició d'interpretació del text / d'allò que intuïu i voleu demostrar.
  • Anàlisi de les dades: estudi dels diferents fragments del text que considerem pertinents (cal ser curosos amb el text original i amb les citacions).
  • Interpretació de les dades: recerca del sentit que es pot deduir del conjunt d'observacions fetes (confirmant, matisant o desmentint la hipòtesi inicial) i que duen a formular una teoria fonamentada sobre l'assumpte estudiat.
  • Conclusió i valoració: finalització del treball 
    • amb el resum de les dades i de les idees cabdals acabades de presentar i 
    • amb l'exposició raonada la vostra opinió personal

Passos preliminars

  • Previsió: començar la feina de lectura i confecció del treball amb molt de marge de temps, perquè les dificultats i els contratemps ja es presentaran sols i, sovint, a la impensada.
  • Lectura prèvia de tota la narració: fer-se'n una visió de conjunt abans de l'inici de l'estudi del fragment assignat.
  • Domini dels conceptes literaris bàsics: haver entès bé les principals característiques de la narració; consulteu, doncs, els vostres llibres de text de Batxillerat. Vegeu:
    • al manual de Primer, La narrativa: elements formals (estructura, punt de vista, temps, espai, personatges) i subgèneres (pàgs. 165-168);
    • al manual de Segon, La narrativa: Característiques del gènere narratiu modern. La novel•la (elements formals de la novel•la moderna). El conte literari (pàgs. 146-153); també certs aspectes d'Els recursos retòrics (pàgs. 161-163).
  • Coneixement sumari de la figura de Josep Pla i la seva obra: tenir nocions del que pretenia en escriure aquestes narracions, conèixer en quina època les redacta i revisa (i com pot afectar això l'escriptura) i saber de quins recursos literaris i estilístics se sol valer l'autor. Vegeu:
    • al manual de Segon, Josep Pla: vida, estil, temes i obra (pàgs. 217-219);
    • a "Contraban i altres narracions", el pròleg de (Carme Arnau) (pàgs. 7-12) i la "Nota a l'edició" de Josep M. Castellet (pàgs. 13-14).
  • Aclariment de l'abast i dels objectius del treball: consulteu, si cal, amb el professor.
  • Plantejament d'una metodologia de treball.

Com treballar

  • Subratllar o marcar els fragments i mots més significatius (en un o diversos colors).
  • Esbrinar el significat dels vocables usats i la referència de cada topònim.
  • Aclarir totes les dades del context intern i extern desconegudes.
  • Posar títol i subtítols a les diferents parts de la narració.
  • Fer fitxes dels fragments de text rellevants indicant-ne les pàgines, si la informació apareix dispersa al llarg de la narració.
  • Formular les observacions i judicis: verbalitzar les pròpies intuïcions.
  • Jerarquitzar les idees (fonamentals, importants, secundàries o irrellevants) i travar-les.
  • Plasmar-les sobre el paper en un esquema del treball.
  • Redactar el treball: posar títols i subtítols encapçalant les diferents parts i escriure l'exposició de forma precisa, clara i coherent.
  • Escriure, al treball, les citacions literals entre cometes amb indicació de la pàgina: "el que és veritat a Figueres és gairebé sempre mentida a Perpinyà" (Contraban, 205).
  • Revisar a fons el text: 
    • detecteu els passatges mal redactats (podeu llegiu-lo com si algun company us escoltés, atents al que us sembla que no entendria a la primera lectura); 
    • consulteu al diccionari els vostres dubtes lèxics o ortogràfics; 
    • passeu-hi un bon programa corrector .

Com presentar el treball o comentari

  • Extensió: entre 1 i 2 pàgines escrites a doble espai.
  • Mida del paper: foli o DINA4. 
Excepcionalment, el professor pot autoritzar algun alumne a escriure una pàgina més.
  • Presentació: 
    • text net, amb marges, no atapeït, 
    • ben organitzat (amb les parts ben marcades), 
    • sense faltes...
Pot grapar-se al davant un altre full que indiqui el títol del treball i el nom de l'autor; en el cas dels comentaris, pot ser útil de grapar al darrere una fotocòpia del text amb subratllats i subtítols.

Data de lliurament

  • El mateix dia de l'examen de Contraban i altres narracions.

Temes proposats

Els treballs són individuals i tots són diferents; per això, heu d'apuntar-vos com més aviat millor a la llista del professor. Els darrers no podran triar.


Treball Obra Alumne Grup
1 Baldiri Cremat (creació d'un personatge) Contraban s--------------------------

2 Cronologia del viatge Contraban

3 El contraban de Baldiri Cremat Contraban

4 El desenllaç / Sentit de la narració Contraban

5 El nom del "Mestral" (embarcació) Contraban

6 El temps atmosfèric Contraban

7 Ficció i realitat narratives Contraban

8 Funció del viatge a Contraban Contraban

9 La catalanitat dels Pirineus Orientals Contraban

10 La descripció de Cervera Contraban

11 La descripció de Banyuls Contraban

12 La descripció de Portvendres Contraban

13 La descripció de Cotlliure Contraban

14 La descripció de l'Estany de Salses Contraban

15 La tramuntanada Contraban

16 La veu narradora (tècnica narrativa) Contraban

17 L'embarcació "Mestral" Contraban

18 Les descripcions del mar Contraban

19 Les digressions Contraban

20 Menjar i beure Contraban

21 Pau Saldet (un personatge contrapunt) Contraban

22 Per què escriu aquesta narració? Contraban

23 Cadaqués Pa i Raïm

24 El camí de Roses per la Cruïlla Pa i Raïm

25 El personatge Pa i Raïm Pa i Raïm

26 Ficció i realitat narratives Pa i Raïm

27 Josep Pla encobridor d'un criminal? Pa i Raïm

28 La balandra de Cala Jonquet Pa i Raïm

29 La cala del Jonquet Pa i Raïm

30 La veu narradora (tècnica narrativa) Pa i Raïm

31 Les descripcions del mar Pa i Raïm

32 L'ofici de contrabandista Pa i Raïm

33 Menjar i beure Pa i Raïm

34 La veu narradora (tècnica narrativa) Pensió a C St.

35 El Genovès Un de Begur

36 El Miner Un de Begur

37 La veu narradora (tècnica narrativa) Un de Begur

38 L'atac del submarí alemany Un de Begur

39 Les descripcions del mar Un de Begur

40 Menjar i beure Un de Begur

41 La descripció de Gant Una aventura

42 La veu narradora (tècnica narrativa) Una aventura

43 Lluís Vives a Bèlgica Una aventura



Bibliografia

Pla, Josep: Contraban i altres narracions. MOLC. Butxaca. Edicions 62, Barcelona, 2003.
Sala, Montse i altres: Llengua catalana i literatura 1. Sèrie Astrolabi, Mc Graw Hill, Barcelona, 2002
Vilardell, Clara i altres
: Llengua catalana i literatura 2. Sèrie Astrolabi, Mc Graw Hill, 2003
Bech, Sebastià i Borrell, Josep: Com es comenta un text literari. Barcanova, Barcelona, 1988.