JOSEP PLA: Contraban i altres narracions
|
1. Treball de lèxic de les pàgines
assignades
Per confegir un recull de lèxic que ajudi
a comprendre millor aquestes narracions, cada alumne/a haurà de treballar,
si més no, les deu paraules que ofereixin més dificultat
de comprensió del fragment assignat (mots poc coneguts, antiquats,
dialectals...).
|
|
Estructura de les fitxes de treball
La fitxa de cada vocable s'escriurà, d'acord amb la pauta següent,
a la taula del document de Microsoft Word anomenada bd_lexic_contraban.rtf:
-
entrada,
en negreta i minúscula (tal i
com apareix al diccionari; per exemple: la forma verbal mudaria s'entraria
com el vocable "mudar");
- categoria gramatical,
abreujada en cursiva (A,
Av, Conj, N, Prep, Vint, Vpre, Vtr);
- observacions lèxiques,
si s'escau, (abreujades) en cursiva:
- arc (arcaisme), cast (castellanisme),
col (forma col•loquial), dial
(forma dialectal)...
- loc (locució), ff (frase
feta);
- definició breu,
en rodó, del mot (en l'accepció
o sentit amb què s'utilitza en el text);
-
context significatiu
on apareix el mot, en cursiva (subratllant,
a més, la paraula en qüestió): el context ha de
permetre que es vegi el sentit amb què s'usa la paraula;
- pàgina en
què apareix;
- sigles identificadores
de l'alumne/a (per exemple: Josep Garcia: JG).
Exemple:
Entrada |
Cat |
Obs |
Significat |
Context |
Pg |
Alum |
mudar |
Vtr |
|
Sofrir un canvi. |
Mentre que si la sabéssim estimar,
potser mudaria. |
46 |
JG |
mentida |
N |
|
Asserció feta cientment contra la veritat. |
Mentida! No ens respectes. |
46 |
JG |
obediència |
N |
|
Acció d’obeir, qualitat d’obedient. |
L’amor als pares és obediència,
si no... |
46 |
JG |
La taula on s'ha d'escriure
- Baixeu el fitxer Microsoft Word bd_lexic_contraban,
que conté la taula on heu d'escriure el treball de lèxic,
des d'aquí mateix o bé de la pàgina del Departament
de Català d'aquesta web (www.iesolorda.org), on apareix sota
el títol "Graella per al lèxic
de Contraban".
- Canvieu el títol del fitxer (bd_lexic_contraban)
pel vostre propi nom.
Aquest fitxer Word, que pot ser usat per diverses persones, ja que la taula es pot
anar allargant, no té l'extensió
.doc (bd_lexic_contraban.doc), sinó .rtf (bd_lexic_contraban.rtf), perquè aquest format és més segur
enfront de determinats virus.
Al mateix disquet hi pot
haver més d'un fitxer, sempre que tinguin noms diferents i que vigileu
el contagi de virus (més d'un ja hi ha perdut la feina en cursos
anteriors).
Com treballar
- Llegiu amb atenció les pàgines assignades.
- Marqueu les paraules de major dificultat lèxica
i trieu la desena que comentareu.
- Busqueu-ne el significat en un bon diccionari i anoteu
curosament el sentit amb què s'usa.
Feu servir un bon diccionari, com
el DIEC (Diccionari de l'IEC), el Diccionari de la llengua catalana
de la Gran Enciclopèdia o el DGLC (Diccionari general de la llengua
catalana de P. Fabra). Si no hi apareix el vocable o no hi apareix amb
el sentit que té al text, cal que recorregueu al Diccionari Català-Valencià-Balear
d'A.M. Alcover i de F. de B. Moll.
- Escriviu, meticulosament, a la graella la vostra feina
sense cap falta.
- Passeu-hi el corrector.
El vostre treball ha de poder transferir-se
sense retocs a la gran base de dades sobre el lèxic de Contraban.
Data i forma de lliurament
Caldrà lliurar al professor abans del 8 d'octubre:
- una fotocòpia
del fragment treballat amb les paraules comentades subratllades,
- una impressió
del treball lèxic (òbviament, en paper) i
- el disquet on es troba,
etiquetat de forma adient.
|
El fragment assignat
Les pàgines s'han distribuït d'acord amb l'edició
de la col·lecció MOLC, Butxaca d'Edicions 62.
.
Alumnes 2n D Batx |
Pàgs. |
Alumnes 2n D Batx |
Pàgs. |
Andreu Ropero, Alejandro |
115-117 |
Alacón Quesada, Virginia |
156-157 |
Baño Omedes, Laia |
118-119 |
De Ossó Donoso, Roser |
158-159 |
Bueno Contreras, Rodrigo |
120-121 |
Del Sante Luján, Cintia |
160-161 |
Capdet March, Aina |
122-123 |
Fuentes Castellanos, Iris |
162-163 |
Carrasco Sánchez, David |
124-125 |
García Hoyos, Irene |
164-165 |
Cobo Asensio, Marina |
126-127 |
García Sanz, Álex |
166-167 |
Fernández Ruiz, Soraya |
128-129 |
Garzón Martínez, Gisela |
168-169 |
Gutiérrez Benito, Daniel |
130-131 |
López Bautista, Beatriz |
170-171 |
Ibáñez Navarro, Belén |
132-133 |
Malaret Grande, Núria |
172-173 |
Jiménez García, Iván |
134-135 |
Martínez Rollán, Mónica |
174-175 |
Martín Val, Javier |
136-137 |
Moreno Fernández, Carmen |
176-177 |
Montfort Martínez, Ruth |
138-139 |
Prieto González, Noelia |
178-179 |
Nogales Nieto, César |
140-141 |
Quílez Fernández, Verónica |
180-181 |
Ortega Blázquez, Benito |
142-143 |
Ranchal Ollé, Marta |
182-183 |
Pérez Guijarro, Jorge |
144-145 |
Rebollo Cuscoll, Alba |
184-185 |
Pito Suárez, Diego Fern. |
146-147 |
Rodríguez Cadenas, Mireia |
186-189 |
Rius Diggs, Sergi |
148-149 |
Rodríguez Llamas, Sonia |
54-55 |
Ronquillo Girona, Ramon |
150-151 |
Sánchez Marcos, Úrsula |
56-57 |
Ruiz Salvador, Javier |
152-153 |
Torrequebrada C, Silvia |
58-59 |
Santamaría López, Eva |
154-155 |
|
60-61 |
|
62-63 |
|
64-65 |
|
|
2. Treball d'estudi i comentari del
tema assignat
Objectius del treball
-
Fer una lectura atenta, comprensiva
i reflexionada del text (evitar la lectura mecànica d'anar tirant
milles a tot drap).
- Descobrir, a partir de petits aprofundiments, el valor
humà i literari de l'obra.
- Iniciar-se en la visió del retaule del microcosmos
català que va esculpint, mot a mot, el narrador i periodista Josep
Pla.
-
Adonar-se del tractament que dóna
al text, ja que l'art és forma, descobrint aspectes com l'estructuració
de les diverses unitats, en funció del gènere triat, o la
utilització de la llengua (precisió lèxica, enumeracions,
acumulació de complements...).
-
Aplicar els conceptes literaris bàsics
a la valoració d'uns textos que caldrà haver llegit bé,
haver comprès plenament i analitzar a fons (estructura, recursos...).
- Descobrir les pròpies intuïcions sobre el
text, concretar-les, justificar-les, ordenar-les, travar-les entre elles i,
finalment, formular-les per escrit de forma clara i coherent.
|
Estructura del treball
Els treballs demanats poden classificar-se,
a grans trets, en dos blocs:
Comentari
d'un text: el treball se centra bàsicament
a comentar un fragment de text.
Estudi d'un aspecte
de l'obra: la feina rau a extreure un conjunt
d'informacions escampades al llarg del text, analitzar-les, interpretar-les
i formular una visió de conjunt d'algun aspecte rellevant.
Comentari d'un text
Heu de tenir en compte
els aspectes següents tant en la confecció del treball com en
la seva redacció posterior:
-
Context extern: informacions
de caire històric, geogràfic, social... necessàries
per a poder entendre a fons el text.
-
Context intern: informacions
del conjunt del conte que heu de tenir present per entendre el fragment que
en comenteu.
- Assumpte: sintagma nominal que expressa de què
tracta el text.
- Tema: oració que formula escuetament i
clara la idea central del fragment.
- Resum: exposició breu, amb paraules pròpies,
del que narra, descriu o explica el fragment.
-
Estructura del text: parts de
què es compon el fragment (amb l'ajuda dels subtítols que
hi hàgiu posat) i com es traven entre elles (introducció,
cos, conclusió; successió de seqüències narratives,
descriptives...).
- Recursos literaris:
- veu narrativa, punt de vista, trama, el•lipsis ...;
- combinació d'elements narratius, descriptius
i valoratius entre ells;
- desenvolupament de la línia central de la narració
i inserció de digressions...
- Recursos expressius:
-
recursos retòrics com la comparació,
la metàfora, la hipèrbole, la personificació; o l'enumeració,
la gradació...
- recursos lingüístics com la precisió
i riquesa lèxiques; l'adjectivació...; el registre...
- Observacions personals
-
Conclusió i valoració:
resum del més important que hàgiu exposat i valoració
de l'assoliment dels objectius, suposadament, proposats per Pla.
Estudi d'un aspecte de l'obra
-
Context pertinent: informacions
prèvies necessàries per a la correcta comprensió del(s)
fragment(s) treballat(s):
-
context intern, provinent de la pròpia
narració, i
-
context extern, previ al text, com
el marc social i històric de l'època o el marc geogràfic.
- Examen i suposició inicials: establiment
provisional de les línies mestres del text.
-
Hipòtesi inicial: formulació
d'una suposició d'interpretació del text / d'allò que
intuïu i voleu demostrar.
-
Anàlisi de les dades:
estudi dels diferents fragments del text que considerem pertinents (cal ser
curosos amb el text original i amb les citacions).
-
Interpretació de les dades:
recerca del sentit que es pot deduir del conjunt d'observacions fetes (confirmant,
matisant o desmentint la hipòtesi inicial) i que duen a formular
una teoria fonamentada sobre l'assumpte estudiat.
- Conclusió i valoració: finalització
del treball
- amb el resum de les dades i de les idees cabdals acabades
de presentar i
- amb l'exposició raonada la vostra opinió
personal
|
Passos preliminars
-
Previsió: començar
la feina de lectura i confecció del treball amb molt de marge de temps,
perquè les dificultats i els contratemps ja es presentaran sols i,
sovint, a la impensada.
-
Lectura prèvia de tota la
narració: fer-se'n una visió de conjunt abans de l'inici
de l'estudi del fragment assignat.
-
Domini dels conceptes literaris
bàsics: haver entès bé les principals característiques
de la narració; consulteu, doncs, els vostres llibres de text de Batxillerat.
Vegeu:
-
al manual de
Primer, La narrativa: elements formals (estructura, punt de vista,
temps, espai, personatges) i subgèneres (pàgs. 165-168);
-
al manual de
Segon, La narrativa: Característiques del gènere narratiu
modern. La novel•la (elements formals de la novel•la moderna). El
conte literari (pàgs. 146-153); també certs aspectes d' Els
recursos retòrics (pàgs. 161-163).
-
Coneixement sumari de la figura
de Josep Pla i la seva obra: tenir nocions del que pretenia en escriure
aquestes narracions, conèixer en quina època les redacta i revisa
(i com pot afectar això l'escriptura) i saber de quins recursos literaris
i estilístics se sol valer l'autor. Vegeu:
-
Aclariment de l'abast i dels objectius
del treball: consulteu, si cal, amb el professor.
-
Plantejament d'una metodologia de
treball.
|
Com treballar
- Subratllar o marcar els fragments i mots
més significatius (en un o diversos colors).
- Esbrinar el significat dels vocables usats i
la referència de cada topònim.
- Aclarir totes les dades del context intern
i extern desconegudes.
- Posar títol i subtítols a les diferents
parts de la narració.
- Fer fitxes dels fragments de text rellevants
indicant-ne les pàgines, si la informació apareix dispersa
al llarg de la narració.
- Formular les observacions i judicis: verbalitzar
les pròpies intuïcions.
- Jerarquitzar les idees (fonamentals, importants,
secundàries o irrellevants) i travar-les.
- Plasmar-les sobre el paper en un esquema del
treball.
- Redactar el treball: posar títols i subtítols
encapçalant les diferents parts i escriure l'exposició de forma
precisa, clara i coherent.
- Escriure, al treball, les citacions literals
entre cometes amb indicació de la pàgina: "el que és
veritat a Figueres és gairebé sempre mentida a Perpinyà"
(Contraban, 205).
- Revisar a fons el text:
- detecteu els passatges mal redactats (podeu llegiu-lo
com si algun company us escoltés, atents al que us sembla que no entendria
a la primera lectura);
- consulteu al diccionari els vostres dubtes lèxics
o ortogràfics;
- passeu-hi un bon programa corrector .
|
Com presentar el treball o comentari
- Extensió: entre 1 i 2 pàgines escrites
a doble espai.
- Mida del paper: foli o DINA4.
Excepcionalment, el professor
pot autoritzar algun alumne a escriure una pàgina més.
- text net, amb marges, no atapeït,
- ben organitzat (amb les parts ben marcades),
- sense faltes...
Pot grapar-se al davant un altre
full que indiqui el títol del treball i el nom de l'autor; en el cas
dels comentaris, pot ser útil de grapar al darrere una fotocòpia
del text amb subratllats i subtítols.
|
Data de lliurament
- El mateix dia de l'examen de Contraban i altres narracions.
|
Temes proposats
Els treballs són individuals
i tots són diferents; per això, heu d'apuntar-vos com més
aviat millor a la llista del professor. Els darrers no podran triar.
|
Treball |
Obra |
Alumne |
Grup |
1 |
Baldiri Cremat (creació d'un personatge) |
Contraban |
s--------------------------
|
|
2 |
Cronologia del viatge |
Contraban |
|
|
3 |
El contraban de Baldiri Cremat |
Contraban |
|
|
4 |
El desenllaç / Sentit de la narració |
Contraban |
|
|
5 |
El nom del "Mestral" (embarcació) |
Contraban |
|
|
6 |
El temps atmosfèric |
Contraban |
|
|
7 |
Ficció i realitat narratives |
Contraban |
|
|
8 |
Funció del viatge a Contraban |
Contraban |
|
|
9 |
La catalanitat dels Pirineus Orientals |
Contraban |
|
|
10 |
La descripció de Cervera |
Contraban |
|
|
11 |
La descripció de Banyuls |
Contraban |
|
|
12 |
La descripció de Portvendres |
Contraban |
|
|
13 |
La descripció de Cotlliure |
Contraban |
|
|
14 |
La descripció de l'Estany de Salses |
Contraban |
|
|
15 |
La tramuntanada |
Contraban |
|
|
16 |
La veu narradora (tècnica narrativa) |
Contraban |
|
|
17 |
L'embarcació "Mestral" |
Contraban |
|
|
18 |
Les descripcions del mar |
Contraban |
|
|
19 |
Les digressions |
Contraban |
|
|
20 |
Menjar i beure |
Contraban |
|
|
21 |
Pau Saldet (un personatge contrapunt) |
Contraban |
|
|
22 |
Per què escriu aquesta narració? |
Contraban |
|
|
23 |
Cadaqués |
Pa i Raïm |
|
|
24 |
El camí de Roses per la Cruïlla |
Pa i Raïm |
|
|
25 |
El personatge Pa i Raïm |
Pa i Raïm |
|
|
26 |
Ficció i realitat narratives |
Pa i Raïm |
|
|
27 |
Josep Pla encobridor d'un criminal? |
Pa i Raïm |
|
|
28 |
La balandra de Cala Jonquet |
Pa i Raïm |
|
|
29 |
La cala del Jonquet |
Pa i Raïm |
|
|
30 |
La veu narradora (tècnica narrativa) |
Pa i Raïm |
|
|
31 |
Les descripcions del mar |
Pa i Raïm |
|
|
32 |
L'ofici de contrabandista |
Pa i Raïm |
|
|
33 |
Menjar i beure |
Pa i Raïm |
|
|
34 |
La veu narradora (tècnica narrativa) |
Pensió a C St. |
|
|
35 |
El Genovès |
Un de Begur |
|
|
36 |
El Miner |
Un de Begur |
|
|
37 |
La veu narradora (tècnica narrativa) |
Un de Begur |
|
|
38 |
L'atac del submarí alemany |
Un de Begur |
|
|
39 |
Les descripcions del mar |
Un de Begur |
|
|
40 |
Menjar i beure |
Un de Begur |
|
|
41 |
La descripció de Gant |
Una aventura |
|
|
42 |
La veu narradora (tècnica narrativa) |
Una aventura |
|
|
43 |
Lluís Vives a Bèlgica |
Una aventura |
|
|
|
Bibliografia
Pla, Josep:
Contraban i altres narracions. MOLC. Butxaca. Edicions
62, Barcelona, 2003.
Sala, Montse i altres: Llengua
catalana i literatura 1. Sèrie Astrolabi, Mc Graw Hill, Barcelona,
2002
Vilardell, Clara i altres: Llengua catalana i literatura 2.
Sèrie Astrolabi, Mc Graw Hill, 2003
Bech, Sebastià i Borrell, Josep:
Com es comenta un text literari. Barcanova, Barcelona,
1988.
|
|